Skip to content

DEDAL I ICAR

Juny 16, 2010

Dedal
El mite
Dèdal va construir una àmplia pista de ball per Ariadna (Ilíada XVIII.591) i més tard va construir un laberint en el qual estava tancat el Minotaure i del qual va escapar Teseu gràcies al consell d’utilitzar un fil que li va donar Ariadna.

El laberint era un edifici amb incomptables passadissos i carrers sinuosos obrint-se els uns als altres, semblava no tenir principi ni final. Dèdal el va construir per al rei Minos, però després d’això va perdre el favor del rei i va ser tancat amb el seu fill Ícar en una torre. El rei Minos volia el laberint per tancar el Minotaure, el fill de la seva dona Pasífae. Posidó havia maleït Passífae i Dèdal li va construir una vaca de fusta perquè pogués aparellar amb un toro.

Dèdal va aconseguir escapar de la seva presó, però no podia abandonar l’illa per mar, ja que el rei mantenia una estreta vigilància sobre tots els velers i no permetia que cap navegués sense ser acuradament registrat. Com que Minos controlava la terra i el mar, Dèdal es va posar a treballar per fabricar ales per a ell i el seu jove fill Ícar. Va enllaçar plomes entre si començant per les més petites i afegint altres cada vegada més llargues, per formar així una superfície més gran. Va assegurar les més grans amb fil i les més petites amb cera, i li va donar al conjunt la suau curvatura de les ales d’un ocell.

Quan per fi va acabar la feina, Dèdal va batre les seves ales i es va trobar pujant i suspès en l’aire. Va equipar llavors el seu fill de la mateixa manera i li va ensenyar com volar. Quan tots dos van estar preparats per volar, Dèdal va advertir Ícar que no volés massa alt perquè la calor del sol fondria la cera, ni massa baix perquè l’escuma del mar mullaria les ales i no podria volar. Llavors pare i fill van començar a volar.

Van passar Samos, Delos i Lebintos, i llavors el noi va començar a pujar com si volgués arribar al paradís. El ardent només estova la cera que mantenia unides les plomes i aquestes es desenganxar. Ícar va agitar els braços, però no quedaven suficients plomes per sostenir en l’aire i va caure al mar. El seu pare el va plorar, lamentant amargament dels seus arts. Denominar la terra propera al lloc del mar on Ícar havia caigut Icària a lmemòria seva. Dèdal va arribar sa a Sicília sota la cura del rei Cocal, on va construir un temple a Apol en el qual va penjar les seves ales com ofrena al déu.

Mentrestant, Minos buscava Dèdal de ciutat en ciutat, proposant una endevinalla: oferia una cargola espiral i demanava que fos enfilada completament. Quan va arribar a Càmic, el rei Cocal, sabent que Dèdal seria capaç de resoldre l’endevinalla, va buscar l’ancià. Aquest va lligar un fil a una formiga que va recórrer tot l’interior de la closca, enfilant completament. Mes va saber llavors que Dèdal estava a la cort del rei Localitat i va exigir que li fos entregat. Cocal va aconseguir convèncer perquè prengués primer un bany. Llavors les seves pròpies filles el van matar cremant-lo amb aigua bullint.

Dèdal estava tan orgullós dels seus invents i troballes que no podia suportar la idea de tenir un rival. La seva germana havia deixat el seu fill perdix al seu càrrec perquè aprengués les arts mecàniques. El noi era un alumne capaç i va donar sorprenents mostres d’enginy. Caminant per la platja va trobar una espina de peix. Imitant, va prendre un tros de ferro i el va tallar per la vora, inventant així la serra. Unió dos trossos de ferro per un extrem amb un rebladura i va afilar els extrems oposats, fent així un compàs. Dèdal tenia tanta enveja dels invents del seu nebot que un dia, mentre estaven junts a la part alta del temple d’Atenea a l’Acròpoli, va aprofitar l’oportunitat i el va empènyer. Però la deessa Atenea, que afavoreix l’enginy, el va veure caure i va canviar el seu destí transformant-lo en un ocell batejat amb el seu nom, la perdiu. Aquest ocell no fa el seu niu en els arbres ni vola alt, sinó que nia a les tanques i evita els llocs elevats, conscient de la seva caiguda. Per aquest crim Dèdal va ser jutjat i exiliat.

Pervivència
Dèdal va donar el seu nom epònimament a qualsevol artesà i molts artilugis grecs que representaven hàbils tècniques. A Platea (Beòcia) hi havia un festival, la Petita Daedala, en la qual es enderrocada un roure amb la fusta del qual es tallava una imatge que es vestia amb robes nupcials i que es portava en un carro estirat per bous amb una dona que feia de núvia fins al riu Asop. La figura es denominava Daedale i l’arcaic ritual s’explicava amb un mite: Hera havia abandonat enfadada Zeus i aquest, per aconseguir que tornés, va anunciar que anava a casar-se i va vestir un ninot per imitar una núvia. Hera es va unir a la processó del casament, va esquinçar el vel de la falsa núvia i, en descobrir la estratagema, es va reconciliar amb el seu marit. Les imatges es guardaven després de cada festa, i cada seixanta anys un gran nombre d’elles es portaven en processó al cim de la muntanya Citera, on es construïa un altar de fusta i es cremaven juntament amb animals i el propi altar.

En honor del personatge, Joyce va denominar Stephen Dedalus el protagonista d’Retrat de l’artista adolescent, ja que és una persona que es busca en si mateixa (com en un laberint). Per la seva forma retorçada, uns corrals a propn d’Egipte van ser batejats amb el seu nom i el Project Daedalus també feia referència al laberint de l’espai.

ICAR

Dèdal i Ícar la mitologia grega, Ícar (en grec, Ίκαρος) era fill de Dèdal. Va ser empresonat amb el seu pare al laberint que aquest últim havia construït per ordre de Minos, rei de Creta.

Per poder escapar del laberint, el seu pare va fabricar unes ales per tots dos amb plomes i subjectades amb cera. Abans de fugir el seu pare li va dir: “Ícar, fill meu, mantén-te a una altura mitjana. Si voles molt baix, la humitat obstuirà teves ales, i si ho fas molt alt, la calor fondrà la cera. No et separes de mi i no et passarà res. ”

De sobte el fill va començar a volar cap amunt per arribar fins al cel i la proximitat als rajos del Sol va començar a fondre la cera que mantenia les plomes unides i va fer que Ícar caigués a la aiguaMentre deia el seu pare, Ícar s’enfonsava a la mar . Finalment el seu pare va trobar les restes de les ales i va maleir els seus invents.

Va soterrar el cos del seu fill i va anomenar aquella terra Icària (i al mar on va caure mar de Icària) en la seva memòria. Dèdal va arribar fins a Sicília, va crear un temple per Apolo i va oferir les seves ales al déu com una ofrena.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: