Skip to content

ORFEU

Juny 16, 2010

ORFEO
Orfeu (en grec Ορφέυς) és un personatge de la mitologia grega, fill d’Apolo i la musa Calíope. Hereta d’ells el do de la música i la poesia. Segons els relats, quan tocava la seva lira, els homes es reunien per escoltar-lo i fer descansar la seva ànima. Per això va enamorar a la bella Eurídice i va aconseguir dormir al terrible Cèrber, quan va baixar al inframón a intentar ressuscitar.

ORFEO A L’ART
Les representacions plàstiques del mite d’Orfeu són molt abundants.
En música, és especialment important l’obra L’Orfeo, favola in musica (1607) de Claudio Monteverdi, considerada una de les primeres òperes de la història. Altres importants compositors recrear el mite: entre d’altres, Christoph Willibald Gluck (Orfeu i Eurídice) o Jacques Offenbach (en el seu paròdica òpera bufa Orphée aux Enfersa).
Francisco de Quevedo li va dedicar el poema Un Orfeu burlesc.
Rainer Maria Rilke el 1923 publica Els sonets a Orfeu.
Jean Cocteau va realitzar una trilogia cinematogràfica basada en el mite d’Orfeu.

LA CANÇÓ DE ORFEO
En el còmic de Neil Gaiman, The Sandman Orfeu és fill de Oneiros (Somni) i no d’Apolo, i de la musa Kalliope.
En aquesta història es conta com Orfeu, després de la mort de Euridice, busca l’ajuda del seu pare perquè li torni la seva dona, després busca l’ajuda dels seus oncles Oletros (Destrucció), que obre un portal al regne de Teleute ( Mort), que li treu el do de la mort i li dóna instruccions de com arribar al inframón. En arribar al regne d’Hades toca una cançó que fa plorar a tots els espectres de l’inframón. Se li dóna la instrucció de sortir de l’inframón i no mirar enrere, però quan va estar a prop de sortir miro enrere i va perdre a Euridice per sempre. En la seva depressió, Orfeu es manté cantant en els boscos i un dia Les Bacants arriben i el devoren en negar-se el a beure i fer l’amor amb elles, de manera que queda reduït a un cap i en no poder morir, flota fins a una platja on és deixat i abandonat pel seu pare. Orfeu torna a aparèixer més d’una vegada en el còmic i juga un paper important al final.

EL MITE DE EUREDICE

La història més coneguda sobre Orfeu és la que es refereix a la seva esposa Eurídice que a vegades és coneguda com Agriope. Algunes versions expliquen que mentre fugia de Aristeu, o altres que mentre passejava amb Orfeu, va ser mossegada per una serp i va morir. Als marges del riu Estrimó Orfeu es lamentava amargament per la pèrdua d’Eurídice. Consternat, Orfeu va tocar cançons tan tristos i va cantar tan planyívoles, que totes les nimfes i déus van plorar i li van aconsellar que baixés l’inframón (catábasis). Camí de les profunditats de l’inframón, va haver de sortejar molts perills, per als quals va usar la seva música, estova el cor dels dimonis, i va fer plorar els turments (per primera i única vegada). Arribat el moment, amb la seva música estova també el cor de Hades i Persèfone, els quals van permetre a Eurídice retornar amb ell a la terra, però només sota la condició que havia de caminar davant d’ella, i que no havia de mirar cap enrere fins que ambdós haguessin arribat al món superior i els raigs de sol bañasen a Eurídice. Malgrat les seves ànsies, Orfeu no va tornar el cap en tot el trajecte, fins i tot quan passaven al costat de algun perill o dimoni, no es tornava per assegurar-se que Eurídice estigués bé. Van arribar finalment a la superfície i, per la desesperació, Orfeu va tornar el cap per veure-la, però ella encara no havia estat completament banyada pel sol, encara tenia un peu en el camí a l’inframón: Eurídice es va esvair en l’aire, i ara per sempre. Aquesta història procedeix del temps de Virgili, que va ser el que va introduir el nom de Aristeu. No obstant això, altres autors també parlen de la visita d’Orfeu al submón, d’acord amb Plató els déus de l’infern només li “van presentar una aparició” d’Eurídice. També segons Plató, els déus no li van lliurar al seu amant, perquè els semblava que es mostrava covard, com a bon citaredo, i no va tenir el coratge de morir per amor, sinó que va buscar el mitjà de penetrar amb vida a l’Hades.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: